RSS
Mar
27

Ha mort el nostre amic Tomás Vega

Aquest cap de setmana ens ha deixat en Tomás Vega Cantizano, un dels primers membres de la gran família que avui som els Amics de l’Institut Guttmann, i una persona excepcional per a tots aquells que vàrem tenir la sort de compartir amb ell un tram de les nostres vides.

Tomás Vega, un dels primers pacients de l’Institut Guttmann, va morir el divendres passat, 23 de març, als 65 anys, després de quasi 50 anys de paraplegia; i ho va fer com ell volia, tranquil, envoltat de tota la seva família i en el  nostre hospital, com ell deia “a casa seva”, atès per professionals que ell coneixia bé i que se l’estimaven… perquè en Tomás era una persona que es feia estimar.

Provinent del seu poble de Cádiz, en Tomás va arribar sol a l’Institut Guttmann als 16 anys, poc després de patir un accident que li va provocar una lesió medul·lar. Nascut en una família humil, des del primer moment va mostrar les seves millors qualitats: lluitador, vital, generós, amic dels seus amics, amb una gran capacitat per afrontar l’adversitat i una intel·ligència natural que li van permetre progressar en la vida fins a convertir-lo amb l’home d’èxit que va ser, capaç de crear, en temps no pas fàcils i menys per a una persona amb discapacitat, l’empresa “Ambulàncies Tomás”, la primera a Espanya en disposar d’ambulàncies adaptades per a què els pacients poguessin ser traslladats asseguts en la seva pròpia cadira de rodes, en aquell moment tot una innovació en el transport sanitari al nostre país. El seu esforç diari li va permetre contribuir a millorar el benestar dels seus dotze germans, convertint-se en el puntal de la família, i alhora va ajudar a moltes altres persones amb discapacitat de les que ell se’n sentia solidari; perquè malgrat l’èxit, en Tomás va continuar sent la mateixa persona senzilla, pròxima, alegre, compromesa i discreta de sempre, i que tant ens va captivar als que vàrem tenir la sort de conèixer-lo.

Tomás Vega amb el President Jordi Pujol

Sempre ha estat i seguirà sent un extraordinari exemple de superació per a totes les persones amb discapacitat, una persona amb un enorme cor que trobava la seva major satisfacció en ajudar als altres, especialment els més desvalguts i també els més joves, els quals li recordaven la seva pròpia història, implicant-se personalment i fent de la seva empresa un instrument de servei als altres.

En Tomás va estimar tota la seva vida “al Guttmann” i no va deixar mai de cooperar en el seu desenvolupament i, especialment, de procurar fer més amable i feliç l’estada dels pacients ingressats… cada any per Sant Jordi venia a regalar roses a totes les dones de l’hospital, ja fossin pacients ingressades o professionals; freqüentment organitzava sortides al camp, la seva passió, per a les persones que estaven ingressades i per als nens de rehabilitació i llurs famílies, altres vegades venia amb els seus ponis a l’hospital per a que els nens juguessin i es divertissin…

Segurament en Tomás va rebre molt de l’Institut Guttmann, però també aquest li deu molt a ell. L’Institut Guttmann sense en Tomás, i molts d’altres pacients com ell, mai seria l’hospital que avui és; segurament seria molt bo tècnicament, però li faltaria aquell toc d’humanitat que el fa especial, entranyable, proper als seus pacients. Amb ells varem aprendre a relacionar-nos-hi des del cor, des de les emocions, des del compromís… amb les persones que necessiten no sols els nostres coneixements i habilitats, sinó també la nostra estima, comprensió i  complicitat.

Tots aquells que l’hem conegut lamentem la seva mort, el trobarem a faltar; però guardarem sempre el record de la seva amistat i de la seva especial manera de ser. I per damunt de qualsevol altra circumstància, ens reconfortarà el fet de saber que en Tomás va ser una persona feliç; una felicitat que al llarg de la seva vida va voler compartir amb tots aquells amb qui es relacionava, especialment els més desafavorits. Tota una lliçó de vida que sempre tindrem present.

Els Amics de l’Institut Guttmann, malgrat el dolor per la seva pèrdua, podem estar orgullosos d’haver compartit amb ell una part del camí, un camí que continuarem impulsant amb generositat i alegria, tal com ell hagués volgut.

 

Comparteix el post »
Mar
13

Noves eines per avançar en el mateix compromís

Ara fa quatre anys que, fruit de les ganes i la necessitat de compartir amb tots vosaltres el dia a dia de les diferents iniciatives, activitats i esdeveniments que impulsem des de la nostra institució, es va crear el “Blog dels Amics de l’Institut Guttmann”. Des d’aleshores hem procurat informar-vos puntualment de tot allò que, amb la vostra confiança, complicitat i generositat, hem estat capaços de tirar endavant sempre amb el focus posat en el millor acompliment dels objectius institucionals que fixen els estatuts fundacionals.

Avui ens complau enviar-vos el primer post d’aquest nou “Blog dels Amics de l’Institut Guttmann” que hem refet amb la voluntat d’estretir, encara més, els vincles de comunicació amb tots vosaltres, per tal de mantenir-vos permanentment informats de tot allò que marca el quefer diari de l’Institut Guttmann: els avenços en els programes clínics, les novetats en recerca, el desenvolupament dels projectes socials, l’actualitat institucional…

Amb aquesta nova proposta de blog, l’Institut Guttmann avança en la potenciació del model d’hospital 2.0, apostant decididament pels avantatges que ens proporcionen les noves tecnologies i que ens permeten mantenir-nos més pròxims a totes aquelles persones que, per diferents raons, estan interessades en seguir la seva actualitat. En aquesta mateixa línia també hem obert altres canals de comunicació a les xarxes socials, i ens complau anunciar-vos que ja podeu seguir-nos també a través de Twitter i Facebook.

Confiant que acollireu amb satisfacció aquestes noves propostes, us convidem a participar-hi activament, a dinamitzar entre tots aquests nous canals de comunicació i fer-nos arribar les vostres propostes i suggeriments; alhora que us animen a difondre’ls entre les vostres amistats i contactes, de manera que creixi cada dia més la gran família que som els “Amics de l’Institut Guttmann”.

Comparteix el post »