RSS
Oct
25

L’Institut Guttmann, Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals 2016

El passat 21 d’octubre l’Institut Guttmann va recollir el Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals 2016 a la millor campanya de comunicació i RRPP pels actes de celebració del 50è aniversari, atorgat per l’ACPRI, l’Associació Catalana de Publicitat i Relacions Institucionals.

Aquest premi, segons el Jurat, reconeix la política de Comunicació i Relacions Institucionals de l’Institut Guttmann com un element estratègic de l’organització, i valora molt especialment tota l’activitat realitzada durant l’any 2015, amb tot un seguit d’actes i propostes que van fer partícip a molta gent de la celebració dels 50 anys de l’hospital.

El guardó va ser recollit per l’Ana Suñé, en representació de tots els professionals de l’Institut Guttmann que han fet possible aquest reconeixement. L’Ana va fer un emotiu discurs on va recordar la figura d’en Josep M Escofet, antic cap de Relacions Públiques de l’hospital, que ens va acompanyar a l’acte i  la persona que ens va encoratjar, en tot moment, a presentar la nostra candidatura a la XXII Edició Nacional dels Premis ACPRI. L’acte es va celebrar a Tarragona amb més d’un centenar de professionals relacionats amb el món de la comunicació, les relacions públiques i el protocol.

Volem compartir aquest premi amb tots els companys i companyes de l’Institut Guttmann.

img_0142

Comparteix el post »
Oct
20

XXVIII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann

La Sra. Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, i el Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya, acompanyats del Dr. Josep M Ramírez, director de l’Institut Guttmann, van posar punt i final a les XXVIII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann; un acte científic que enguany, sota el títol “Empoderament, autonomia personal i neuroètica”, ha reunit a prop de 300 professionals i responsables dels serveis públics i privats d’atenció a les persones, especialment de col·lectius amb alteracions cognitives i/o conductuals per lesions o malalties neurològiques, salut mental, demències o persones dependents, així com a entitats, associacions i altres persones interessades.

La conferència magistral de Kathinka Evers, investigadora del Centre d’Ètica i Bioètica de la Universitat d’Uppsala, va mostrar als assistents diferents projectes per a la recerca integradora del funcionament del cervell humà, i l’estudi en el que treballen per demostrar i desenvolupar criteris de diagnosi i d’interpretació de les respostes cognitives de persones afectades per trastorns de la consciència. Per la seva banda, Molly Crockett, investigadora en neuroètica a la Universitat d’Oxford, va realitzar una presentació que plantejava la difícil qüestió de “Què és el que fa que tu siguis tu?”, analitzant què és la moralitat, com s’estableix, i com aquesta pot veure’s alterada per alguns medicaments com els antidepressius (dopamina, serotonina), que poden modificar el comportament humà.

Una primera taula rodona sobre Empoderament i autonomia personal en individus amb alteracions cognitives i/o conductuals, va tractar la necessitat de revisió del paternalisme i de la mirada protectora per tal d’assolir reptes d’àmbit mundial, que evitin la restricció de drets amb el fi d’evitar riscos. La medicina i l’atenció orientada al pacient és la clau per assolir aquest empoderament, en el qual l’individu ha d’estar ben informat i les competències dels pacients han d’estar analitzades amb molta cura i vocació professional, creant un context en que, potser fins i tot podem arribar a competenciar-los.

La taula rodona de la tarda, “Atenció centrada en la persona, el repte de preservar l’autonomia personal” va fer un abordatge des del punt de vista de les entitats prestadores dels serveis en els diferents àmbits d’actuació (tercera edat, àmbit domiciliari, salut mental, discapacitat intel·lectual i discapacitat física). Els drets reconeguts es veuen afectats sovint per causes de desigualtat territorial, manca de recursos i polítiques socials, i molt especialment els estigmes i les pors de la societat actual, que encara és lluny de ser una societat inclusiva. El compromís social de tots, la vocació professional i el propi increment de la responsabilitat i participació de la persona, són només algunes de les coses a potenciar, però que requeriran també d’una major inversió, de programes de proximitat, plans d’atenció de salut i el canvi de paradigma cap a aquest model biopsicosocial que centra l’atenció en la persona, les seves funcionalitats i competències.

jt5

jt4

 

jt3

jt2

Comparteix el post »