RSS

Posts Tagged ‘investigació’

Oct
20

XXVIII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann

La Sra. Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, i el Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya, acompanyats del Dr. Josep M Ramírez, director de l’Institut Guttmann, van posar punt i final a les XXVIII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann; un acte científic que enguany, sota el títol “Empoderament, autonomia personal i neuroètica”, ha reunit a prop de 300 professionals i responsables dels serveis públics i privats d’atenció a les persones, especialment de col·lectius amb alteracions cognitives i/o conductuals per lesions o malalties neurològiques, salut mental, demències o persones dependents, així com a entitats, associacions i altres persones interessades.

La conferència magistral de Kathinka Evers, investigadora del Centre d’Ètica i Bioètica de la Universitat d’Uppsala, va mostrar als assistents diferents projectes per a la recerca integradora del funcionament del cervell humà, i l’estudi en el que treballen per demostrar i desenvolupar criteris de diagnosi i d’interpretació de les respostes cognitives de persones afectades per trastorns de la consciència. Per la seva banda, Molly Crockett, investigadora en neuroètica a la Universitat d’Oxford, va realitzar una presentació que plantejava la difícil qüestió de “Què és el que fa que tu siguis tu?”, analitzant què és la moralitat, com s’estableix, i com aquesta pot veure’s alterada per alguns medicaments com els antidepressius (dopamina, serotonina), que poden modificar el comportament humà.

Una primera taula rodona sobre Empoderament i autonomia personal en individus amb alteracions cognitives i/o conductuals, va tractar la necessitat de revisió del paternalisme i de la mirada protectora per tal d’assolir reptes d’àmbit mundial, que evitin la restricció de drets amb el fi d’evitar riscos. La medicina i l’atenció orientada al pacient és la clau per assolir aquest empoderament, en el qual l’individu ha d’estar ben informat i les competències dels pacients han d’estar analitzades amb molta cura i vocació professional, creant un context en que, potser fins i tot podem arribar a competenciar-los.

La taula rodona de la tarda, “Atenció centrada en la persona, el repte de preservar l’autonomia personal” va fer un abordatge des del punt de vista de les entitats prestadores dels serveis en els diferents àmbits d’actuació (tercera edat, àmbit domiciliari, salut mental, discapacitat intel·lectual i discapacitat física). Els drets reconeguts es veuen afectats sovint per causes de desigualtat territorial, manca de recursos i polítiques socials, i molt especialment els estigmes i les pors de la societat actual, que encara és lluny de ser una societat inclusiva. El compromís social de tots, la vocació professional i el propi increment de la responsabilitat i participació de la persona, són només algunes de les coses a potenciar, però que requeriran també d’una major inversió, de programes de proximitat, plans d’atenció de salut i el canvi de paradigma cap a aquest model biopsicosocial que centra l’atenció en la persona, les seves funcionalitats i competències.

jt5

jt4

 

jt3

jt2

Comparteix el post »
Oct
23

Primers avenços amb cèl•lules mare per a la recuperació de la mobilitat en un pacient amb paraplègia

La BBC acaba de publicar la notícia d’un home de 40 anys que després d’una lesió medul·lar esdevinguda el 2010 recuperava la mobilitat de les cames després d’una cirurgia pionera. Un equip científic liderat pel neuròleg Geoff Raisman, l’University College London’s Institute of Neurology, i un equip de cirurgians polonès, liderats pel neurocirurgià Pawel Tabakow, ha dut a terme una intervenció en la qual es van utilitzar cèl·lules del bulb olfactori, que tenen una gran capacitat de regeneració, i les van implantar a la medul·la espinal danyada del pacient. Cliqueu aquí per veure la notícia completa: http://www.bbc.com/news/health-29645760

Regeneració medul·lar.

Font: El Periódico

El pacient al qual se li ha realitzat aquesta intervenció, no havia mostrat senyals de recuperació des de la instauració de la lesió, tot i les sessions intensives de rehabilitació física. Sis mesos després de la cirurgia, el pacient va ser capaç de donar els seus primers passos amb l’ajuda d’unes barres paral·leles, usant bitutors llargs i amb l’ajuda d’un fisioterapeuta. Actualment, amb l’ajuda d’un caminador és capaç de passejar. A més ha recuperat el control dels esfínters i la funció sexual que s’havien vist afectades per la lesió.

El complex circuit neuronal responsable del nostre sentit de l’olfacte és l’única part del sistema nerviós que es regenera durant l’edat adulta. A més, no genera rebuig, amb la qual cosa no ha estat necessària l’administració d’immunosupressors utilitzats en els trasplantaments convencionals.

“Aquesta troballa científic és important i esperançador, i obre les portes per poder dur a terme noves proves clíniques amb pacients afectats per lesió medul·lar. De fet, l’equip del professor Raisman ha anunciat poder dur a terme el mateix procediment quirúrgic en un grup de 10 pacients en els propers anys. Fins que no es demostrin els mateixos resultats de recuperació parcial en pacients amb una lesió medul·lar, cal ser cauts respecte a la valoració del resultat d’aquesta primera iniciativa clínica pionera a nivell mundial”, comenta el Dr. Joan Vidal, Cap de la Unitat de Lesió Medul·lar de l’Institut Guttmann.

Més informació:

Comparteix el post »