RSS

Posts Tagged ‘neurociències’

Mar
08

L’Institut Guttmann i l’Obra Social “la Caixa” posen en marxa un projecte de recerca innovador sobre Salut Cerebral

Josep M. Ramírez, director de l’Institut Guttmann; Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Obra Social “la Caixa”; Álvaro Pascual-Leone, director científic del projecte i Antoni Andreu, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya van presentar ahir, 7 de març del 2017, el projecte Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) a l’Institut Guttmann. El projecte, amb el suport de la Obra Social “la Caixa” té l’objectiu d’aprofundir en el coneixent dels indicadors i mecanismes que ajuden a mantenir la salut del nostre cervell al llarg de la vida, incloent àmbits com l’exercici físic, la nutrició, l’entrenament cognitiu, la son, o la socialització.

bbhi-taula-presentacio

 

Les malalties neurològiques són un problema creixent que s’ha convertit en un dels principals problemes de salut pública dels països desenvolupats, i en un dels reptes més importants de la recerca biomèdica del segle XXI. La salut cerebral és clau per gaudir més i millor de la vida, mantenir sa el nostre cervell és imprescindible per optimitzar les nostres potencialitats intel.lectuals, la salut de tot l’organisme, i aconseguir una bona qualitat de vida. Amb aquest projecte, Barcelona Brain Health Initiative, l’Institut Guttmann pretén descobrir què podem fer per mantenir sa el cervell al llarg de la nostra vida; i per fer-ho compta amb el suport metodològic de Harvard-Catalyst de Harvard Medical School.

 

L’estudi d’investigació, que es portarà a terme amb 3.000 voluntaris sans d’entre 40 i 65 anys, és un projecte innovador en estudiar un rang d’edat mitjana on actualment hi ha molt poca intervenció de recerca. L’estudi identificarà, amb rígor científic, els indicadors que permeten avaluar l’estat de salut cerebral de les persones per fomentar els hàbits i estils de vida més favorables. El projecte té com a objectiu potenciar la salut cerebral a través de mecanismes que ens ajudin a mantenir la reserva cognitiva, que és la capacitat que té el cervell per donar resposta a les necessitats sobrevingudes com ara una malaltia neurològica, i la plasticitat neuronal que és la capacitat intrínseca del sistema nerviós de modificar la seva estructura i connexions neuronals per desenvolupar noves capacitats i adaptar-se als canvis i nous reptes de l’entorn.

bbhi

 

El projecte compta amb la participació de reconeguts ambaixadors de la vida pública del nostre país, del món de l’esport, la cuina, el coneixement, la cultura i els mitjans de comunicació. Així, han participat com a ambaixadors del projecte, entre d’altres, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joel Joan, Nora Navas; Àlex Corretja, Pedro Martínez de la Rosa, Mònica Terribas, Jordi Basté, Josep Cuní i el President de la Generalitat de Catalunya.

 

Si teniu entre 40 i 65 anys i esteu interessats, us animem a que us apunteu com a voluntaris al projecte a travès del portal web www.bbhi.cat.

 

www.bbhi.cat

 

 

Comparteix el post »
Oct
20

XXVIII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann

La Sra. Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, i el Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya, acompanyats del Dr. Josep M Ramírez, director de l’Institut Guttmann, van posar punt i final a les XXVIII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann; un acte científic que enguany, sota el títol “Empoderament, autonomia personal i neuroètica”, ha reunit a prop de 300 professionals i responsables dels serveis públics i privats d’atenció a les persones, especialment de col·lectius amb alteracions cognitives i/o conductuals per lesions o malalties neurològiques, salut mental, demències o persones dependents, així com a entitats, associacions i altres persones interessades.

La conferència magistral de Kathinka Evers, investigadora del Centre d’Ètica i Bioètica de la Universitat d’Uppsala, va mostrar als assistents diferents projectes per a la recerca integradora del funcionament del cervell humà, i l’estudi en el que treballen per demostrar i desenvolupar criteris de diagnosi i d’interpretació de les respostes cognitives de persones afectades per trastorns de la consciència. Per la seva banda, Molly Crockett, investigadora en neuroètica a la Universitat d’Oxford, va realitzar una presentació que plantejava la difícil qüestió de “Què és el que fa que tu siguis tu?”, analitzant què és la moralitat, com s’estableix, i com aquesta pot veure’s alterada per alguns medicaments com els antidepressius (dopamina, serotonina), que poden modificar el comportament humà.

Una primera taula rodona sobre Empoderament i autonomia personal en individus amb alteracions cognitives i/o conductuals, va tractar la necessitat de revisió del paternalisme i de la mirada protectora per tal d’assolir reptes d’àmbit mundial, que evitin la restricció de drets amb el fi d’evitar riscos. La medicina i l’atenció orientada al pacient és la clau per assolir aquest empoderament, en el qual l’individu ha d’estar ben informat i les competències dels pacients han d’estar analitzades amb molta cura i vocació professional, creant un context en que, potser fins i tot podem arribar a competenciar-los.

La taula rodona de la tarda, “Atenció centrada en la persona, el repte de preservar l’autonomia personal” va fer un abordatge des del punt de vista de les entitats prestadores dels serveis en els diferents àmbits d’actuació (tercera edat, àmbit domiciliari, salut mental, discapacitat intel·lectual i discapacitat física). Els drets reconeguts es veuen afectats sovint per causes de desigualtat territorial, manca de recursos i polítiques socials, i molt especialment els estigmes i les pors de la societat actual, que encara és lluny de ser una societat inclusiva. El compromís social de tots, la vocació professional i el propi increment de la responsabilitat i participació de la persona, són només algunes de les coses a potenciar, però que requeriran també d’una major inversió, de programes de proximitat, plans d’atenció de salut i el canvi de paradigma cap a aquest model biopsicosocial que centra l’atenció en la persona, les seves funcionalitats i competències.

jt5

jt4

 

jt3

jt2

Comparteix el post »